Poema histórico

Con este poema propio, escrito en catalán, me permitiré empezar esta página. Una primera aportación de la mano y mente de uno que surge una noche, a altas horas de madrugada; no es, aun así, fruto del sueño, no nos confundamos... Respecto a éste, al poema, no será mi voluntad explicarlo, desmembrándolo, pero es necesario entender, de antemano, el vínculo que habrá entre el avance de un día (de alba a ocaso), el avance de la humanidad (de sus albores hasta hoy) y el de, completando esta tríada de avances evolutivos, el alfabeto griego (desde alfa hasta omega).

"Alfa. Beta. α , β

Del tot al déu,

l' alba humana esdevé

al Sol veritable;

i entre oreig i oreig,

el terrible oracle

prediu.

Gamma. Delta. γ , δ

Del déu a Déu,

nu auspici de llibertat,

observat entre runa i cel

minvà, al fracàs,

el cínic vol dels ocells.

Èpsilon. Zeta. Eta. ε , ζ , η

Aurora encesa, l' avui emana,

i crema un ahir

de buidor i voluntat

de l' home per esdevenir,

desitjós, però oblidat.

Theta. Iota. Kappa. θ , ι , κ

Un nou dia s' inicia,

un eclipsi i un ocàs.

La creença que nega la vida

s' imposa, victoriosa,

al seu propi llegat.

Lambda. Mi. Ni. Ksi. λ , μ , ν , ξ

Les hores passen, i l' home

de nou pretén alçar-se.

D' un cop punyent ell mateix

s' esclafa, a voluntat d' esclavatge,

tot deixant el biliós rastre.

Òmicron. Pi. Ro. ο , π , ρ

De cop i volta desperta,

del somni de la veritat;

desesperat, busca,

en sí mateix, la Caverna,

on ha de tornar.

Sigma. Tau. Ípsilon. σ , τ , υ

De Déu al déu, doncs,

de nou el caure nu,

desarrelat,

objectiu,

irrefrenable,

desterrant.

Fi. Khi. φ , χ

L' oprobi, al recer,

guarda a l' home

entre bardisses.

Saber, temps

i ésser

a l' art han enterrat.

Psi. Omega. ψ , ω

De l' U al res.

[silenci]"

Poema històric, Àngel Menargues, 2008